L'hinduisme neix i es desenvolupa a l'Índia, Pakistan, Bangladesh, Bhutan i Nepal.
Es situa bàsicament a l'Índia i en alguns països del voltant. La religió només la practiquen cinc països.
dilluns, 31 de desembre del 2012
Origen i situació geogràfica de l'hinduisme
L'hinduisme no té un començament històric precís, s'ha anat incorporant amb el pas del temps.
L'hinduisme neix i es desenvolupa a l'Índia, Pakistan, Bangladesh, Bhutan i Nepal.
Es situa bàsicament a l'Índia i en alguns països del voltant. La religió només la practiquen cinc països.
L'hinduisme neix i es desenvolupa a l'Índia, Pakistan, Bangladesh, Bhutan i Nepal.
Es situa bàsicament a l'Índia i en alguns països del voltant. La religió només la practiquen cinc països.
dissabte, 29 de desembre del 2012
La doctrina hinduista
A l'Índia l'hinduisme es coneix per Sanatana Dharma ( La Religió Eterna ). A l'Índia aquesta religió es una manera de viure, una cultura mil·lenària.
A l'occident l'hinduisme és coneguda bàsicament com una religió.
Els hinduistes creuen en el "Karma", que consisteix en que cada persona crea els seu propi destí amb les accions que fa, paraules i pensaments. Si una persona fa males accions, haurà de pagar per elles i cada ànima evolucionara reencarnant-se a traves de neixaments "Samsara", i quan es trenca la cadena s'arriba al Moksha.
La religió de l'hinduisme té molts elements sagrats, per exemple el riu Ganges, a l'Índia és sagrat i el fan servir per a banys de purificació. També tenen sagrat les vaques, les serps i els cavalls, ja que els hindús respecten als animals, i alguns hindús tenen prohibit matar animals.
A l'occident l'hinduisme és coneguda bàsicament com una religió.
Els hinduistes creuen en el "Karma", que consisteix en que cada persona crea els seu propi destí amb les accions que fa, paraules i pensaments. Si una persona fa males accions, haurà de pagar per elles i cada ànima evolucionara reencarnant-se a traves de neixaments "Samsara", i quan es trenca la cadena s'arriba al Moksha.
La religió de l'hinduisme té molts elements sagrats, per exemple el riu Ganges, a l'Índia és sagrat i el fan servir per a banys de purificació. També tenen sagrat les vaques, les serps i els cavalls, ja que els hindús respecten als animals, i alguns hindús tenen prohibit matar animals.
Les divinitats
Els hinduistes tenen molts Déus, però es considera que Brahma és el Déu més conegut.
Cada Déu té les seves característiques per les quals en són caracteritzats i per la qual la gent els coneix .
Aquests són els Déus:
- Brahma: simbolitza la saviesa. També simbolitza el Déu creador de l'univers.
- Shiva: és el Déu simbolitzat com a destructor o lliberador.
- Visnhu: simbolitza el treball. Representa també el Déu protector de l'univers.
- Ganesha: és el Déu que treu tots els obstacles de la vida.
- Hanuman: simbolitza la lleialtat.
- Parvati: simbolitza l'amor maternal.
- Kali: simbolitza la destrucció.
- Durga: simbolitza el poder i la naturalesa.
Cada Déu té les seves característiques per les quals en són caracteritzats i per la qual la gent els coneix .
Aquests són els Déus:
- Brahma: simbolitza la saviesa. També simbolitza el Déu creador de l'univers.
- Shiva: és el Déu simbolitzat com a destructor o lliberador.
- Visnhu: simbolitza el treball. Representa també el Déu protector de l'univers.
- Ganesha: és el Déu que treu tots els obstacles de la vida.
- Hanuman: simbolitza la lleialtat.
- Parvati: simbolitza l'amor maternal.
- Kali: simbolitza la destrucció.
- Durga: simbolitza el poder i la naturalesa.
divendres, 28 de desembre del 2012
Els llibres sagrats
La religió hinduiste no té un únic llibre sagrat, sinó que té diferents textos escrits en l'antic idioma sàncrit.
Els textos sagrats varien segons el contingut i l'estil. Hi ha dos tipus de llibres sagrats:
- Sruti (escoltats): els llibres revelats pels Déus en els savis.
- Smirti (el que la memòria ha conservat): són els llibres que formen part de la tradició i són cronològicament posteriors.
A dins del Sruti, hi ha quatre Vedes:
- Rig-Veda: És el document més antic, redactat entre l'any 1500 aC i el 1200 aC.
- Yajur-Veda: És el llibre dels sacrificis.
- Sama-Veda: És el llibre que conté himnes.
-Atharva-Veda: És el més recent dels quatre llibres. Té molt a veure amb pràctiques màgiques. És el llibre dels rituals.
A dins de Smirti, hi ha tres llibres que són aquests:
- Mahabharata: És un llibre d'uns 2000 poemes èpics. Tracta d’un conflicte que oposava cinc germans als seus cosins.
- Bhagavad-Gita: És el text més popular. Forma part del Mahabharata.
- Ramayana: És el llibre que explica la història del rei Rama.
Els textos sagrats varien segons el contingut i l'estil. Hi ha dos tipus de llibres sagrats:
- Sruti (escoltats): els llibres revelats pels Déus en els savis.
- Smirti (el que la memòria ha conservat): són els llibres que formen part de la tradició i són cronològicament posteriors.
A dins del Sruti, hi ha quatre Vedes:
- Rig-Veda: És el document més antic, redactat entre l'any 1500 aC i el 1200 aC.
- Yajur-Veda: És el llibre dels sacrificis.
- Sama-Veda: És el llibre que conté himnes.
-Atharva-Veda: És el més recent dels quatre llibres. Té molt a veure amb pràctiques màgiques. És el llibre dels rituals.
A dins de Smirti, hi ha tres llibres que són aquests:
- Mahabharata: És un llibre d'uns 2000 poemes èpics. Tracta d’un conflicte que oposava cinc germans als seus cosins.
- Bhagavad-Gita: És el text més popular. Forma part del Mahabharata.
- Ramayana: És el llibre que explica la història del rei Rama.
dimarts, 11 de desembre del 2012
dijous, 6 de desembre del 2012
La societat i les castes
La societat hinduiste està dividida en castes (nivells de riques i de poder). Hi ha cinc tipus de castes, però només entren quatre castes dins la societat. Aquestes són les castes:
- Brahmanes: És la casta més alta. Són els sacerdots. (Representen el cap de Brahma)
- Kshátriyas: Són els nobles i els gerrers. (Representen el tòrax de Brahma)
- Vaishyas: Són els comerciants o burgesos. (Representen la panxa de Brahma)
- Shudras: Són els artesans. (Representen les cames i els peus de Brahma)
- Intocables o paries: Són els que estan apartats de la societat, i no formen part de Brahma.
Respecte a les castes, les normes hindús són molt estrictes. Algunes normes són que es pertany a elles per naixements, i no és possible ascendir ni descendir i només és possible el matrimoni entre membres d'una mateixa casta.
Ritus hindús i celebracions
Ritus
NAIXEMENT
Entre els vuit i els dotze anys, els homes hindús fan la cerimònia del upanayana, perquè ja se'ls considera prou grans per aprendre més sobre l’hinduisme.
EL MATRIMONI
Els pares trien el matrimoni dels seus fills. El casament és molt llarg, pot durar dotze dies i es pot celebrar a qualsevol lloc. Els nuvis prometen lleialtat mútua i compartir les seves possessions davant la divinitat que es representa amb un foc sagrat.
MORT
Els hindús creuen en la reencarnació. Per això el cadàver del difunt es col•loca en un munt de llenya i el fill gran encén el foc. Al cap de tres dies recullen les cendres i les esparceixen a un riu, com per exemple el Ganges.
Celebracions o festes
NAIXEMENT
Poc després del naixement, es renta al nen i s’escriu la paraula "Om" a la llengua. Deu dies després se li posa el nom en una cerimònia que es diu namakarana. Se li fa la carta astral (un mapa que mostra la posició dels planetes i estrelles en el moment del seu naixement).
LA MAJORIA D'EDAT
Entre els vuit i els dotze anys, els homes hindús fan la cerimònia del upanayana, perquè ja se'ls considera prou grans per aprendre més sobre l’hinduisme.
Els pares trien el matrimoni dels seus fills. El casament és molt llarg, pot durar dotze dies i es pot celebrar a qualsevol lloc. Els nuvis prometen lleialtat mútua i compartir les seves possessions davant la divinitat que es representa amb un foc sagrat.
MORT
Els hindús creuen en la reencarnació. Per això el cadàver del difunt es col•loca en un munt de llenya i el fill gran encén el foc. Al cap de tres dies recullen les cendres i les esparceixen a un riu, com per exemple el Ganges.
El Diwali és una festa que dura cinc dies. S’adora la deesa de la riquesa i la bellesa i marca el començant del nou any hindú. També és coneguda com a festes de les llums. La llum representa el coneixement i el triomf del bé sobre el mal.
En el Dassehra es recorda la victòria de Rama sobre el gegant Rabano. S’expliquen moments de la vida de
Rama i Sita representant obres de teatre o danses. Es cremes monstres de palla que representen rabano.
El holi marca el començament de la primavera i commemora la mort de Holika, la nit abans de Holi es fan fogueres i es cremen ninots de Holika. El dia de Holi es recorden les bromes que Krishnales feia a les joves.
El dia de la festa se sol anar a veure la família i els amics i saludar a tothom.
dimarts, 4 de desembre del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)